El fenomen del overtourism, que ha tensionat ciutats com Barcelona, ha estat durant anys el focus central dels debats sobre la sostenibilitat urbana. Tot i això, un recent estudi realitzat per José Antonio Donaire Benito i Konstantina Zerva, i finançat pel projecte Ciconia, proposa un enfocament més ampli per entendre les dinàmiques urbanes: la mobilitat total (overall mobility).
L'estudi revela que la pressió sobre les ciutats no només prové del turisme, sinó de la coexistència de múltiples formes de mobilitat. Barcelona, paradigma d?aquesta realitat, rep diàriament més d?un milió d?usuaris no residents, entre turistes, treballadors metropolitans, excursionistes, estudiants i nòmades digitals. Aquesta mobilitat diversa i simultània transforma la ciutat en un espai hipermòbil, on els fluxos de persones determinen les dinàmiques socials, econòmiques i territorials.
Segons els autors, el 2019 Barcelona va acollir 17 milions de turistes, però el nombre de visitants diaris és encara més gran si s'hi inclouen els excursionistes que tornen a casa o s'allotgen en àrees properes. Aquesta interacció constant entre residents, turistes i altres usuaris redefineix els límits urbans, generant tensions a certs districtes, com Ciutat Vella, on el turisme representa el 22% dels usuaris diaris. En contrast, a zones com l'Eixample, els fluxos laborals i metropolitans tenen un pes més gran.
El projecte Ciconia subratlla que el desafiament no és només gestionar la saturació turística, sinó abordar la mobilitat en conjunt. Aquesta perspectiva permet comprendre millor els conflictes per l'espai, la gentrificació i la saturació de recursos, i obre la porta a noves solucions que integrin sostenibilitat, qualitat de vida i equitat social a les ciutats contemporànies.
